La celebració literària d’una generació de dones que són un referent vital.

Les protagonistes: són deu dones, i la majoria, de la generació que va néixer als anys cinquanta i a qui la dictadura franquista va tractar com a ciutadanes de segona. A través de les lleis i del control social, el nacionalcatolicisme va liquidar tots els avenços en drets que havien aconseguit les dones durant la Segona República. Tot i això, tot i viure en un món en contra, les protagonistes d’aquest llibre lluiten, es revolten i no es deixen prendre el timó de les seves vides.

Una novel·la de vides creuades: Gemma Ruiz Palà torna a fer brillar el català més genuí per caçar l’oralitat de les protagonistes i ferles úniques i inoblidables. El lector les anirà coneixent una per una i descobrirà la xarxa de sororitat que les entrecreua. La Lali, l’Anita, la Dolors, la Gabriela, la Bet, la Lana, la Isabel, la Montserrat, la Dora i la Mireia són personatges de ficció inspirats en les experiències de desenes de dones reals. Unes experiències personals travessades per l’escenari social i polític dels anys setanta i vuitanta: la mort del dictador, les primeres eleccions democràtiques, les lluites veïnals i obreres, el moviment feminista, la llei de l’avortament, la llei del divorci, la plaga de l’heroïna...

Una mirada crítica i feminista: la novel·la fa subjectes de ple dret deu dones de classes socials i vides ben diverses, i aborda amb tots els ets i uts temes com el desig, el consentiment, els drets reproductius, l’explotació de les àvies o la falta de reconeixement social de la feina domèstica. Les nostres mares posa el focus en l’èpica d’unes vides i d’unes contribucions que no s’han valorat.

Les que sostenen el món: el talent de les nostres mares, el seu art per gestionar la vida quotidiana, l’economia familiar, el marit, la canalla i la feina no han tingut ni salari, ni respecte, ni aplaudiment, i per això és tot just ara que les seves filles i fills les estem reconeixent com a referents de vida. Les tenim ben a prop, les nostres mares: són les que es cuiden de la canalla, de la gent gran, són les que no poden defallir bo i jubilades perquè si es pleguessin de braços, el sistema col·lapsaria. I malgrat la feinada que encara fan, les nostres mares també són les que omplen els clubs de lectura de les biblioteques, les llibreries, les sales de conferències, les platees dels teatres i els cinemes.