Un homenatge literari a una generació de dones referents
Les nostres mares honora la generació de dones que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Un calidoscopi de veus femenines, de diferents generacions i classes socials, que s’entrecreuen en una suma d’històries amb una mirada crítica i realista i una llengua àcida i esmolada.«És extraordinari que malgrat totes les limitacions de l’època, malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles: les nostres mares.»
Què somiava ser la teva mare?
Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter.
A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, viuen l’homosexualitat en un món en contra, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del cos i del seu destí.
GEMMA RUIZ PALÀ
(Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Llicenciada en Periodisme a la Facultat de Comunicació de la UAB, treballa a Televisió de Catalunya des del 1997, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap dels Serveis Informatius. Ha publicat dues novel·les, Argelagues (2016) i Ca la Wenling (2020). Amb Les nostres mares ha guanyat el Premi Sant Jordi de novel·la 2022, convertint-se en la primera escriptora que l’obté després de dinou anys sense premiar cap dona.